Començo ara el blog del projecte de les escoles. Vaig molt tard ho sé, però aquest primer trimestre se m'ha passat volant i no he tingut temps ni he pensat de crear el blog.
Per això ara he pensat de resumir els 5 o 6 dies que he passat amb en Renzo en una mateixa entrada.
A la presentació no hi vaig poguer assistir perquè encara no m'havien dit si tindria plaça al Matgalls, però al cap de dos dies em van cridar i em van dir que faltava una persona per un dels nens de l'escola, en Renzo. Jo estava encantat perquè jo volia fer aquest projecte i no cap altre.
El primer dia de classe va ser un dia diferent a tots els altres. Era el dia de la música i a cada aula hi havia un professor amb un instrument diferent. Els nens anavent passant per cada classe i es quedaven un rato a mirar com el professor tocava l'instrument. A en Renzo li va encantar la guitarra.
El segon dia d'anar al Matgalls, en Renzo no hi era. Al arribar em van dir que no havia vingut perquè estava malalt, així que em vaig quedar ajudant a els nens de 5è.
El tercer dia no vaig poder anar-hi, tenia que anar a Barcelona al metge, problemes de genoll.
El quart dia vam anar tota la classe a una aula a mirar "Scobbydoo". Tots els nens s'ho passaven pipa i més en Renzo que no parava de riure amb les tonteries de la peli, a ell li tornen boig els monstres. Les professores repartien crispetes, alló era com estar al cine de veritat.
El cinquè dia vam estar pintant les portades dels albums ( el recull de totes les fitxes del 1r trimestre) i també el vaig ajudar a pintar una postal de Nadal per els seus pares.
El sisè i ultim dia, va ser el mes divertit per en Renzo. Vam estra jugant tota l'estona. Vam jugar al joc dels "monkeys" on havies de treure els plas de la palmera sense que caiguesin els monos, en Renzo sempre em guanyava. Desprès vam estar jugant a futbol amb un globo, tots els nens de la classe contra mi, jo feia de porter però en Renzo no em va marcar gaires gols.
durant aquets dies que he pogut estar amb ell, he pogut descobrir que en Renzo és un nen molt extrovertit que de seguida t'agafa carinyo. M'ha agradat la manera que té de pensar, perquè la seva imaginació no té límits. Espero poder continuar descobrint més coses d'ell perquè la veritat és que ens em fet molt amics.
I ara... a esperar fins divendres!